Com a Punt de Suport a Persones Migrants, sentim la necessitat de fer públic el nostre posicionament en relació a les acusacions de masclisme cap a una persona del nostre col·lectiu.
Aquesta persona es diu Mohammed i forma part de l’assemblea des de la seva fundació. Va arribar a Barcelona fa 4 anys amb la seva parella Nadia Jabr. Ella també és membre del Punt de Suport i ha estat silenciada per una de les parts en aquest conflicte. Conflicte que s’ha gestionat de forma pública i sense intenció de cercar una reconciliació per cap de les dues bandes.
Nosaltres, com a col·lectiu antiracista i feminista, estem en contra de les agressions que reforcen el sistema patriarcal, de la mateixa manera en que estem en contra de les que perpetuen el sistema colonial-racista.
Com sabem, el racisme és una pràctica sistemàtica i rutinària que es fa necessària per mantenir una estructura de poder basada en l’hegemonia cultural occidental. És per això que en aquest comunicat volem reflexionar sobre com des dels moviments socials es gestionen les acusacions d’agressions de forma pública i, quina és la importància que se li dona a un tipus d’agressions vers les altres.
En relació al que va succeir a la casa coneguda com La Carmela, després coneguda com la Tomaquera:
Com a assemblea, vam tenir coneixement del conflicte existent a la casa des d’abans de la denúncia pública. El Moha i la Nadia van compartir amb nosaltres el conflicte des dels inicis. Com a col·lectiu, vam realitzar un acompanyament, així com també es va intentar mediar amb l’altra part per intentar resoldre el conflicte. Degut a la situació insostenible que es vivia dins el bloc i les amenaces d’expulsió entre les dues bandes, durant una part del 2016 i del 2017, la Nadia i el Moha, van deixar de venir a la nostra assemblea. Tot i això, la comunicació i l’acompanyament no es van deixar de fer des del Punt i des d’altres persones formades en la facilitació i mediació de conflictes. En aquest procés també hi van participar persones de la lluita anti-colonial, algunes de les quals avui formen part del col·lectiu t.i.c.t.a.c. (adjuntem el comunicat que van publicar en referència al conflicte).
És per això, que després de conèixer i sentir-nos legitimades per valorar el cas amb coneixement dels fets, i més enllà de les comunicacions i acusacions públiques, valorem que el de la Carmela ha estat un conflicte entre diferents parts d’una mateixa casa on, persones amb edats, interessos, procedències i trajectòries vitals molt diferents no han trobat un punt en comú on poder formar una comunitat i un projecte polític sostenible. Durant aquest temps, la casa va estar habitada per una majoria de persones blanques, sent la Nadia i Mohammad les úniques dues persones migrades racialitzades. Aquesta estructura marcaria després el desenvolupament del conflicte.
Amb la informació que disposem, i arrel d’aquesta relació tòxica entre diferents components de la casa, no tenim raons suficients per acceptar el rol «d’agressor-víctima”, que se li atribueix al Moha i la Nadia. Doncs també la Nadia i el Mohammed han denunciat de forma pública haver rebut discriminacions i agressions racistes. Aquestes acusacions no han afectat a les persones denunciades en aspectes o espais de la seva vida personal, ni s’han sentit “jutjades” públicament, com si ha passat amb el Moha i la Nadia.
Quin espai es plantejaria vetar-li l’entrada a aquestes persones que han rebut l’acusació de racistes?
Al contrari, un altre CSOA va obrir-les les seves portes sense, segurament, plantejar-se cap debat entorn a les actituds racistes de les quals se’ls acusa.
Mohammad i Nadia denuncien que s’han sentit maltractades per la seva condició de persones racialitzades i que han rebut un tracte discriminatori dins de la casa. A més, en el seu moment, van mostrar la seva incomprensió davant altres experiències d’agressions masclistes greus, produïdes per persones blanques i directament no abordades per la resta de la casa.
En aquest sentit, volem posar l’alerta en el racisme que comporta la mirada estereotipada, per una banda, de “l’home àrab” com a masclista i perillós per naturalesa, i per altra, “la dona àrab” com a sumisa.
Havent centrat el conflicte únicament sobre l’home, la nostra companya Nadia Jabr ha estat exclosa i invisibilitzada. De sobte, ella va deixar d’aparèixer als comunicats de les denunciants. I quan sí va ser reconeguda, va ser tractada com “víctima inconscient”, qüestionant a més la relació amb la seva parella. El feminisme blanc que busca “salvar” a les dones racialitzades i no es capaç de veure en elles un subjecte polític actiu, és un feminisme racista.
Les companyes denuncien a més haver estat víctimes d’agressions racistes greus, com la que es va produir la nit del dia 24 de març del 2017, en la qual una trentena de persones, algunes a cara tapada, irrompien a casa seva a les tres de la matinada amb la intenció de fer-los fora.
La forma d’actuar d’aquesta trentena de persones tampoc ha estat qüestionada.
Per tot això, des de l’assemblea del Punt de Suport a Persones Migrants volem expressar:
- El conflicte és una situació molt més complexa que una denúncia d’agressió unilateral. En tot cas hi ha dues denúncies i les dues han de ser tingudes en compte.
- Cal escoltar totes les parts i tenir en compte els diferents eixos de discriminació, agressió o relació de poder que es poden donar (masclista, racista, classista, homòfob i molts altres) i gestionar les denúncies per discriminacions i agressions que es puguin produir en els moviments socials.
- Ens trobem en una situació en que persones que conviuen es denuncien entre si, fent públic el conflicte amb dos comunicats a la xarxa, on les unes a les altres s’acusen per agressions masclistes i racistes. Aquestes acusacions, però, no es tracten ni gestionen de la mateixa manera.
- En relació explícita a l’acusació contra el Moha, no tenim arguments suficients per dubtar del relat de les dues companyes, segons el qual no han produït cap agressió física, ni de maltractament com se’ls acusa. En tot cas, l’acusació gira entorn al rol de poder que ell representava en aquella comunitat. Reconeix aquest rol, que ve donat per la seva experiència política, trajectòria vital o edat respecte les altres habitants de la casa.
- La Nadia i el Moha manifesten que les seves actituds es van donar des de l’angoixa i el rebuig cap a certes persones de la casa. Actituds fruit d’un posicionament frontal i directe en un conflicte en el que es sentien maltractades per la seva condició de persones racialitzades. Com hem dit, en una casa amb una majoria de persones blanques, amb maneres de fer, condicions materials i privilegis legals diferents.
- Entenem que les acusacions d’agressió de qualsevol tipus, han de ser abordades donant-li la importància que es mereixen. Tot i això, no ens sentim obligades per altres veus alienes al conflicte a tenir que expulsar i boicotejar aquestes dues persones de la nostra assemblea. Menys en aquest cas concret, on, després d’escoltar i realitzar el seguiment del cas, hem decidit donar una resposta collectiva en forma de debat, de treball personal i grupal.
Si fem aquest comunicat és perquè altres col·lectius ens ho han demanat. Estarem disposades sempre a trobar-nos amb elles per a tenir un debat constructiu.
Punt de Suport de Persones Migrants
PUNT DE SUPORT DE PERSONES MIGRANTS 